ASSEMBLEA DOCENTS DE MENORCA

Aquí teniu el document elaborat per la Coordinadora de la Comunitat Educativa de Menorca on valoram les taules rodones sobre el TIL. Aquest mateix document va ser presentat en premsa i enviat a tots els mitjan.

Coordinadora de la Comunitat Educativa de Menorca

Les taules rodones testimonien el fracàs del TIL en tots els seus aspectes

La Coordinadora de la Comunitat Educativa va convocar quatre taules rodones per fer un balanç de com estava funcionant l’aplicació del TIL. Es van fer en el lloc i dats següents:

13 de febrer, Alaior.
14 de febrer, Ciutadella.
20 de febrer, Ferreries.
21 de febrer, Maó.

En cada taula rodona es convidà un professor/mestre d’escola pública, un de concertada, un pare/mare, un professor universitari especialista en educació i un representant de l’administració. Els professors universitaris que van participar van ser Antoni Gomila (UIB), Miquel Martínez (UB) i Enric Prats (UB).

Val a dir que l’Administració (tant local com autonòmica) es va negar a enviar cap representant a les taules rodones, el que posa de manifest la incoherència entre el que legislen i la falta d’argumentació per defensar els seves polítiques. Creiem que els polítics tenen l’obligació d’exposar i defensar les seves polítiques davant de la ciutadania i, per tant, no fer-ho constitueix un dèficit democràtic, a més d’una simple falta de consideració envers la ciutadania preocupada pel tema que va assistir-hi

Les taules rodones va servir per exposar i sistematitzar les valoracions sobre l’aplicació del TIL. A continuació se’n fa una síntesi:

El professorat participant a totes les taules rodones, tant de pública com de concertada, va posar de manifest la important reducció de continguts i de nivell en les assignatures que es donen en llengua anglesa, fins i tot quan aquestes assignatures són aquelles que tradicionalment han gaudit de millor acceptació per part de l’alumnat (Plàstica, Música, Educació Física). S’han donat molts casos d’alumnat que viu amb angoixa el fet d’anar a aquella classe per la inseguretat comunicativa que representa. Lògicament, aquesta angoixa també és viscuda pel professorat i les famílies.

Es va constatar que l’aplicació del TIL ha suposat una baixada generalitzada de notes i un increment notable de suspesos.

La posada en pràctica del TIL ha plantejat un munt de dubtes que l’administració s’ha negat sistemàticament a respondre. Per exemple: com s’avaluen els alumnes que si saben el contingut de l’àrea però no la saben explicar en la llengua emprada? Com s’han d’atendre els alumnes amb necessitats educatives especials? Aquests i molts més dubtes han estat plantejats en nombroses ocasions a l’administració i no han rebut resposta. La qual cosa constitueix una irresponsabilitat de govern majúscula.

L’increment precipitat d’assignatures en castellà també ha causat problemes. En molts centres els llibres de text són en una llengua (català)i l’assignatura s’està impartint en una altra (castellà).

Pel que fa a ensenyament concertat, es va evidenciar la major flexibilitat a l’hora d’implantar el decret, en funció de les possibilitats del centre i la formació del professorat i la tria de les assignatures o mòduls de contingut impartides en anglès.

Pel que fa als pares i mares que van participar a les taules, va quedar palesa la no comprensió de les mesures empreses per la Conselleria sense tenir en compte l’opinió dels professionals de l’educació. Van mostrar la seva preocupació per les dificultats que tenen els seus fills a l’hora de seguir una assignatura en anglès, la falta de comunicació i participació dins l’aula en la nova llengua vehicular (no s’atreveixen a parlar), la falta de comprensió de continguts. Fins i tot, van posar de manifest la necessitat real de reforçar extra escolarment l’anglès dels seus fills i fins i tot la matèria impartida en aquella llengua, suposant una despesa econòmica que abans no tenien.

Els alumnes (a través d’un vídeo projectat a l’inici de cada taula rodona) fan notar la lentitud en l’explicació de continguts i la baixada de nivell del contingut curricular, degut a la falta de comprensió de la llengua anglesa. Demanen una major formació del professorat que ha d’impartir assignatures en anglès.

Es va fer evident, per part de tots els professors universitaris que hi van participar, que des del punt de vista científic i pedagògic el decret no s’aguanta per enlloc i va contra els principis d’aprenentatge d’un idioma. És un projecte que empra matèries no lingüístiques per l’aprenentatge de l’anglès i que no defineix formalment quins són els objectius ni les metodologies. No és un projecte basat en avaluacions prèvies ni que compti amb consens. Els experts van assenyalar que l’existència de consens previ és una condició necessària de l’èxit de qualsevol política educativa.